Mossèn Pere Valls i Vilà va ser un col·leccionista apassionat. Durant bona part de la seva vida reuní una variada col·lecció d’objectes: des d’il·lustracions de capses de cerilles o petites reproduccions de relleus en guix fins a pintures de gran format, escultures, ventalls, gravats, etc. Tot i que residia a Barcelona, passà llargues temporades a Olot, la seva població natal, on als primers anys del segle XX creà un Museu-Biblioteca per acollir els objectes de la seva afició. Quan va morir, una part de la seva col·lecció va ser llegada al Seminari de Girona -que més tard conformaria el nucli essencial de les col·leccions del Museu Diocesà-, i la major part de la seva biblioteca a l’església de Sant Esteve d’Olot. El pas del temps i els avatars de la història, però, han afectat el coneixement i la conservació d’aquell ric llegat, fins al punt de caure pràcticament en l’oblit. La monografia que tenen entre mans presenta un estudi detallat de la controvertida figura de mossèn Valls i, alhora, és un primer intent de donar a conèixer de manera àmplia i detallada un dels capítols menys coneguts de la història del col·leccionisme i de la formació dels museus a Catalunya.